Son gairebé dos quarts de quatre i tothom dorm. Bé, no tots dormim pel que sembla. Ja torno a ser aquí, davant de l'ordinador. Sembla la norma darrerament, cada dos o tres nits tinc alguna cosa per explicar...però suposo que és una bona notícia. Deu ser que el cap em funciona un altre cop : )
He rebut un mail. Mentre intentava dormir sense gaire èxit...bip-bip...ha sonat el meu telèfon mòbil. A la nit sembla tenir por de sonar gaire alt. I això que dec ser la única persona del món que no s'enfada si sona el telèfon de matinada. L'he agafat del prestatge sense aixecar-me del llit. A la pantalla es podia llegir "1 correu". He picat un parell de botons i un estrany sentiment m'ha recorregut de dalt a baix en veure la identitat de la emissora del correu. A una velocitat increïblement ridícula, tot sigui dit.
No sense una lleugera tremolor, he picat a "Llegir". I això és el que m'esperava:
"No està bé desaparèixer de sobte. La gent es preocupa."
I ja està.
Fa un mes, fart de sentir-me incomprès, vaig decidir tallar amb tot. Ni trucades, ni missatges, ni e-mail, ni messenger...ni res. Estava convençut que ningú no reaccionaria. I així ha sigut...fins fa cinc minuts.
Només hi ha aquests escrits al meu ordinador personal., la resta està tot al meu cap. Cada dos o tres nits, com he dit, he d'escriure alguna cosa per desfogar-me. M'aixeco del llit, connecto l'iPod, encenc l'ordinador i escric el que tinc al cap. I he de fer esforços per obligar-me a tornar al llit sense fer res més
No m'agrada gaire beure. Però ara faria un glop.
Odio el tabac. Però ara encendria una cigarreta.
T'odio a tu. Però ara...
"La gent es podria haver preocupat fa anys. Potser ara tu i jo estaríem ficats al mateix llit...
No m'agrada el teu joc, per a tu només sóc una opció més.
Ah...i deixa de tractar-me com si jo fos un nen i tu un exemple de maduresa."
Pico a "Enviar". Però crec que no hi haurà resposta.
Wu Ying Ren 死
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada