2020?

-"Quin és el teu nom, nano?"

-"No tinc nom, senyor."

-"Com? No tens nom? Tots en tenim un!"

-"Doncs jo no en tinc cap. Tinc una moneda."

El noi ensenya una moneda brillant a l'home. L'home hi fa una ullada.

-"Els teus diners no valen aquí, noi."

-"Vull comprar aigua."

L'home es mira el noi. Ja fa anys que no es poden fer servir diners si no ets ciutadà de ple dret. A més, la moneda del nen és estrangera. Dubta. No sap com explicar-li, sent pena.

-"Escolta...no pots estar aquí."

-"Senyor, la meva mare necessita aigua. Tinc una moneda."

L'home s'acoixa. El noi no sembla estranger.

-"Noi, d'on veniu tu i la teva mare?"

-"De casa, senyor."

-"Ja...però de quin país sou?"

-"D'aquest. La meva mare sempre ha viscut aquí. Doni'm aigua, si us plau. Tinc una moneda."

Arriba una dona.

-"Fill, marxem. Aquest home té raó, no podem comprar aigua."

-"Mama, necessitem aigua. I he trobat aquesta moneda!"

El nen aixeca el braç, ensenyant la moneda a la dona. Somriu.

L'home, sobtadament, reacciona. Coneix la dona. Van anar junts a l'escola.

Però això va ser anys enrere. Al 2020, alguns no han tingut sort.

 Wu Ying Ren 死