~ fa 450.000 anys: Una mandíbula trobada al Rosselló (Catalunya Nord) data d'aquesta època. És una de les peces més antigues d'Europa.
~50.000 aC: Apareix a l'actual Catalunya l'Homo erectus. Van aconseguir aprendre a recollir fruita i caçar alguns animals petits.
~33.000 aC: L'Homo sapiens apareix a la zona. Van començar a pintar escenes a les parets de roca i a fabricar eines amb sílex.
Cap al 5000 aC: Amb l'arribada del Neolític, els pobles sedentaris comencen a establir-se, i apareixen les primeres relacions socials. Aquests pobles procedents d'Europa porten l'agricultura i la ramaderia a Catalunya.
1500-500 aC: Mentre que a l'Orient Pròxim, Egipte i Grècia dominen les arts i les ciències, aquí encara estan pensant com organitzar els poblats: apareix l'urbanisme.
s. VI aC: Els grecs arriben a la costa catalana buscant estany que no troben, i funden Emporion (Empúries). Els natius descobreixen, meravellats, el ferro. Els grecs també porten la vinya, l'olivera, el vi, el gra, l'oli i la moneda. Mentre els fenicis arribaven al delta de l'Ebre, Emporion va esdevenir la porta comercial de la península al Mediterrani, alimentant els territoris peninsular de mercaderies.
s.V-IV aC: Els ibers, descendents civilitzats dels natius de la península, poblaven les zones de l'interior. Van desenvolupar una llengua i un alfabet propis, però es conserven restes de documents en grec.
218 aC: Arriben els romans. Mentre Hanníbal, el cartaginès, provava d'arribar a Roma amb els seus famosos 37 elefants, els romans van decidir contraatacar la seva rereguarda. Van enviar al seu general Corneli Escipió a Empúries per intentar expulsar als cartaginesos de Hispània. Els grecs, que ja coneixien el tarannà romà, els van deixar fer i els natius, en un principi, van esdevenir neutrals. A l'interior es van resistir més, sobretot a la zona de Lleida on van aparèixer dos herois ilergets anomenats Indíbil i Mandoni, que eren germans. Cal dir que els romans mai van aconseguir dominar als bascos, que van mantenir els seus dominis.
205 aC: Indíbil mor en plena batalla i els romans aconsegueixen imposar-se finalment. Mandoni es lliurat als romans, que el crucifiquen.
49 aC: Esclata la guerra civil entre els generals Juli Cèsar, molt estimat pel poble romà, i Pompeu el Gran. Hi han revoltes a la zona de Berga, aprofitant l'avinentesa.
46 aC: Juli Cèsar instaura l'Imperi Romà, que substitueix a la República. Alguns senadors republicans desconfien d'ell i diuen que es un tirà, que només està interessat en el poder.
15 de març, 44 aC: Mor assassinat al Senat romà, Juli Cèsar. Marc Antoni, que sospita del complot, no pot evitar el magnicidi tot i que corre cap a les escales per tal d'avisar a Cèsar. Van deixar el cos mort als peus d'una estàtua de Pompeu. Uns funcionaris el van portar a casa seva i el mateix Antoni agafà el cos i el mostrà al poble romà, que no ho podia creure. La tretzena legió (Legio XIII Gemina), molt unida al seu general Juli Cèsar, va portar torxes per incinerar el cos i tot el poble va llençar tot el que podia per fer créixer aquell foc.
33 dC: Crucifixió de Jesucrist. El cristianisme comença a donar els seus primers passos com una secta jueva més.
313 dC: Amb l'Edicte de Milà, l'emperador Constantí I el Gran legalitza el cristianisme.
325 dC: Constantí convoca el Primer Concili de Nicea per tal d'intentar unir les diverses faccions cristianes.
476 dC: Cau l'Imperi romà amb les invasions dels pobles bàrbars. Els pobles "bàrbars" tenien contactes comercials amb l'Imperi i, veient com els ciutadans romans tenien luxes, cases grans i bona vida, volien entrar a formar part d'aquest sistema. La figura de l'Església va tenir poder suficient per aconseguir que aquesta caiguda només sigui una etapa de transició.
s.V dC: Arriben els visigots, que pretenien integrar-se. El rei Euric aconsegueix conquerir la província Tarraconense, en un intent de crear un regne transpirinenc amb capital a Tolosa. Els francs li ho van impedir, expulsant-lo a l'altre costat dels Pirineus on Euric va fixar la capital a Barcelona.
554 dC: Els visigots s'han estès per tota la Península Ibèrica i traslladen la capital a Toledo.
622 dC: Mahoma predica a La Meca la seva paraula. Apareix l'Islam.
654 dC: Els visigots havien permès que tant bisbes com nobles romans conservessin el seu poder, i també s'havia conservat el dret romà. El rei Quindasvint uneix tots els codis de lleis en un de sol: el Liber Iudicum, la base dels codis de lleis medievals catalans.
673 dC: El general Paulus s'aixeca en armes en un intent de separar-se del poder central, però va fracassar. Els sarraïns comencen a mirar cap al nord.
717: Els sarraïns, sis anys després de posar peu a la península, arriben a Catalunya.
732: Carles Martell aconsegueix frenar als sarraïns de Abderrahman ibn Abdullah Al Gafiki a la Batalla de Poitiers. Els sarraïns es retiren a l'altra banda dels Pirineus i organitzen Andalus, però conservaran algunes ciutats com Narbona durant algunes dècades més. Els francs de Carles Martell ajudaran als natius a fer que els sarraïns es retirin encara més al sud, al Llobregat. Així, es divideix l'actual Catalunya en dos, que després rebran el nom de Catalunya Vella i Catalunya Nova.
759: Els francs conquereixen el Rosselló.
778: Carlemany combat als sarraïns a la península sense gaire èxit. Ha d'abandonar després de la derrota a Saragossa. Guillem de Tolosa l'ajuda a crear la Marca Hispànica, un territori fronterer que avarca els comtats cristians del nord d'Hispània.
785: Girona expulsa als sarraïns i es llencen als braços dels francs, que ara són els que manen.
800: Carlemany es proclama emperador i es coronat a Roma.
801: Cau Barcelona a mans de Lluís el Pietós, rei d'Aquitània, després d'un setge de set mesos.
870: El rei franc Carles el Calb nomena Guifré el Pelós comte d'Urgell i Cerdanya com a recompensa a la seva lleialtat i en confiança de la seva capacitat gestora i guerrera. Els habitants de la nostra terra comencen a sentir-se diferents.
877: Lluís el Tartamut concedeix a Guifré els comtats de Barcelona, Osona i Girona.
897: Mor Guifré el Pelós que, enlloc d'esperar que el monarca franc li designés successor, va repartir els seus dominis entre els seus fills, heretant la tradició franca i elevant-lo a la categoria de monarca.
929: La regió al sud del Llobregat s'afegeix al Califat de Còrdova.
948: El comte de Barcelona, Girona i Osona, Borrell II, nét de Guifré, hereta Urgell per la mort del seu oncle sense descendència. Borrell, que no perd gaire temps amb els francs, intentarà aconseguir la independència de l'Església catalana respecte de Narbona viatjant a Roma per demanar-li al Papa.
985: Al-Mansur, seguint la seva tàctica habitual, entra a Barcelona per sorpresa, arrasa amb tot i torna a marxar. Borrell II demana ajuda als francs per a reconstruir la ciutat, però els francs, que comencen a veure venir la decadència, no responen.
988: Borrell II es nega a renovar el pacte de vassallatge amb el nou rei franc, Hug Capet.
992: Mor Borrell II, el seu fill Ramon Borrell hereta el tron.
993: Ramon Borrell es casa amb Ermessenda de Carcassona, filla del comte Roger I de Carcassona. Ermessenda i la seva salut de ferro van entrar fort a la vida política catalana i fins i tot s'han trobat documents signats tant per Ramon Borrell com per Ermessenda.
1017: Mor Ramon Borrell, Ermessenda esdevé regent fins que el seu fill, Berenguer Ramon I assoleix la majoria d'edat...i llavors se les va tenir amb ell per tal de conservar el poder...
1035: El Califat de Còrdova es divideix en diversos regnes de taifes, a causa de les lluites internes. Mor Berenguer Ramon I i Ermessenda de Carcassona torna a esdevenir regent tutelant al seu nét Ramon Berenguer I...i llavors se les va tenir amb ell per tal de conservar el poder...
1043: Neix Rodrigo Días de Vivar, El Cid.
1052: Ramon Berenguer rapta Almodis de la Marca, casada amb Ponç III, per casar-s'hi amb ella. Almodis s'havia casat tres cops i tres cops havia estat repudiada. Van tenir dos bessons: Ramon Berenguer i Berenguer Ramon (que originals) i Almodis va lluitar per a que heretessin el regne.
1053: Ermessenda aconsegueix que l'església excomuniqui al matrimoni.
1058: Mor a Girona Ermessenda de Carcassona, a l'edat de vuitanta tres anys.
1070: Es proclama rei Ramon Berenguer I.
1071: Pere Ramon, fill d'un matrimoni anterior de Ramon Berenguer I, assassina Almodis arran d'una discussió.
1076: Mor Ramon Berenguer I, els bessons hereten el regne. El gran, nomenat Ramon Berenguer II, anomenat Cap d'Estopes per la seva cabellera, no vol repartir-se la herència amb el seu germà. Finalment, el Papa aconseguirà que ho faci amb un pacte que diu fins i tot quins dies pot ocupar cadascun el palau.
1082: Ramon Berenguer II surt de cacera i el troben assassinat. Tothom acusa al seu germà que passarà a la història amb el sobrenom de Fratricida. Berenguer Ramon II no abandonarà el poder però aconseguiran que accepti fer hereu al seu nebot.
1097: Mor Berenguer Ramon II a Jerusalem. Ramon Berenguer III, anomenat el Gran, hereta el tron. Comença a veure's el nom "Catalònia" als documents referint-se a les terres del comte, i es comença a poder sentir el català al carrer i fins i tot a veure'l a documents oficials.
1099: Mor El Cid a València.
1131: Ramon Berenguer IV arriba al tron de Barcelona. Amb molts comtats vassalls al sud de França i amb els sarraïns del sud pagant per no ser molestats, Ramon Berenguer IV tenia poder i diners suficients per a fer veure als comtes que no podien fer res contra ell. Així, van decidir fer-li costat i va esdevenir el primer rei a tenir les coses sota control.
1135: Alfons el Bataller, el rei d'Aragó mor sense descendència i els castellans del rei Alfons de Castella, en missió "pacificadora" ocupen la vall de l'Ebre. Els aragonesos, desesperats, nomenen rei al germà del rei mort, un monjo anomenat Ramir, i el fan abandonar el monestir en contra de la seva voluntat. Ramir, que només vol tornar a la vida contemplativa, es va casar i va tenir una filla de nom Peronella i la va prometre a Ramon Berenguer IV (per que els reis catalans tenien tradició pactista, pactaven amb la noblesa, i els castellans no). Com a regal de noces: el regne d'Aragó. Tot això en un any.
1137: Ramon Berenguer IV, de vint-i-sis anys, i la infanta Peronella, de dos anys, es casen. D'aquesta unió neix la Corona d'Aragó. Perquè d'Aragó? Per que Catalunya seguia sent un conjunt de comtats "regalats" i Aragó s'havia proclamat regne independent feia temps. Tot i així, Aragó seguiria sent Aragó i els futurs comtes-reis de la Corona es reunirien amb els aragonesos en aragonès a Saragossa i amb els catalans en català, a Barcelona. A més, Ramon Berenguer IV va tenir la genial idea de deixar a Ramir com a rei d'Aragó fins que el fill de Ramon i Peronella pogués heretar. D'aquesta manera, els aragonesos no poden dir que van tenir un rei estranger.
1148: Ramon Berenguer IV intenta mirar pel bé de tots dos regnes i inicia la reconquesta d'ambdós. Aconsegueix entrar a Tortosa.
1149: El matrimoni entre Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó, amb catorze anys, es va fer efectiu. El comte-rei aconsegueix entrar a Lleida. Aconseguirà també apoderar-se del Baix Aragó fins a la frontera amb València. Arriba a un acord amb Castella per a que es retirin de l'Ebre a canvi de que Ramon retés vassallatge al rei castellà.
1151: Es signa el tractat de Tudellén, pel qual es reparteix la reconquesta. La Corona es queda amb la franja mediterrània fins a Múrcia, i Castella la resta de la Península. Ramon Berenguer IV tenia en ment l'etern regne transpirinenc que s'expandia cap a la Mediterrània. Era senyor de la Provença i d'altres comtats al sud de França i començava a mirar cap al mar.
6 d'agost, 1162: Mor Ramon Berenguer IV de camí a Torí per entrevistar-se amb l'emperador Frederic I Barba-roja. El seu fill Pere hereta el tron amb el nom d'Alfons I el Cast. Alfons aconseguirà adjudicar-se el Pallars i el Rosselló, que encara anaven per lliure. I també aconseguirà controlar la noblesa amb polítiques fiscals més dures i l'apropiació de les assemblees de Pau i Treva. El provençal es l'idioma de moda i els trobadors creen cançons d'amor. Alfons passarà a la història amb fama de mecenes, omplint la cort de Barcelona de trobadors.
1207: El Papa Innocenci III crida a la Croada contra els càtars.
2 de febrer, 1208: Neix Jaume, fill de Pere I el Catòlic i Maria de Montpeller. Maria, ignorada des de petita pels seus pares i pels seus tres marits, va criar al petit Jaume amb tot l'amor del món.
22 de juliol, 1209: "Mateu-los tots i Déu, després, ja sabrà conèixer els seus." Massacre de Besiers.
1211: Pere I posa al seu propi fill Jaume, que viurà a Carcassonne, sota tutela del seu enemic Simó de Monfort, croat que batalla contra els albigesos, com a mostra de bona voluntat. La reina Maria, odiada pel rei Pere I que va intentar divorciar-se'n, veu com perd la única alegria de la seva vida.
1212: S'havia sentir dir que els almohades estaven planejant desembarcar a la península per intentar exterminar els regnes cristians. El rei de Alfons VIII de Castella, junt amb l'arquebisbe de Toledo i el Papa Innocenci III, va organitzar una Croada. I la Batalla de las Navas de Tolosa n'és el resultat. Tots els regnes cristians hispànics (excepte el regne de Lleó, enemistat amb Castella) van lluitar junts per derrotar als almohades: castellans, portuguesos, navarresos i catalans junt amb les ordes de cavalleria militars. En realitat, això va servir per a que la situació de Castella a la Reconquesta es desenquistés i pogués seguir avançant cap al sud. Res a veure amb el que venen alguns sobre unitat... El successor d'Alfons el Cast, Pere I el Catòlic i va participar amb el seu exèrcit i els regnes cristians es van imposar.
1213: La reina Maria viatja a Roma per visitar al Papa i fa testament, destrossada. Mor amb el cor trencat sense poder veure com mor el rei Pere i com l'infant Jaume aconsegueix entronar-se. Mor Pere I el Catòlic a la batalla de Muret. Després d'haver intentat negociar el futur occità amb les dues parts s'ho juga tot a una carta i mor a Muret.
1214: El Papa, fent valer el testament de la reina Maria, obliga a Simó de Monfort a alliberar l'infant Jaume. Els francesos porten al nen, de sis anys, a Narbona, on uns nobles catalans el recullen. Els nobles assessoren Jaume, que serà educat pels templaris a Monzó fins als nou anys, fins que aquest assoleixi la majoria d'edat, i se'n aprofiten tant com poden.
1221: Amb tretze anys, el casen amb Elionor de Castella, de la que tindrà un fill: Alfons.
1228: Jaume I annexiona Urgell definitivament. Convoca les Corts i aconsegueix suport per a iniciar una campanya contra els dominis sarraïns a les Balears. Els aragonesos decideixen quedar-se a terra.
5 de setembre, 1229: 150 vaixells catalans surten de Salou en direcció a Mallorca. A finals d'any, l'illa ja era catalana. I, com que els aragonesos no hi havien participat, es va repoblar amb catalans, sobretot de l'Empordà.
1235: Es casa amb la princesa Violant d'Hongria. Violant, com Ermessenda, provarà de ficar-se en política i mirarà d'aconseguir que els seus fills heretin el regne en detriment del primogènit del rei Jaume.
1238: Catalans i aragonesos entren a València. Tant Mallorca com València reben l'estatus de regne, amb lleis pròpies, més modernes, escrites per Jaume I. Els aragonesos pretenien estendre el seu fur a València.
1243: Múrcia, sotmesa a vassallatge a Castella, es revolta. Violant d'Aragó, filla de Jaume I i esposa del rei castellà Alfons X el Savi, demana ajuda al seu pare que, conquerirà Múrcia amb un exèrcit plenament català (els aragonesos es van fer enrere un altre cop) comandat per l'infant Pere.
1258: Es signa el tractat de Corbeit, pel qual Jaume I, que tenia un respecte enorme al Papa (i un sentiment de culpa pels seus pecats de dimensions similars), renuncia a venjar la mort del seu pare i als comtats occitans (que perden el seu únic aliat i es veuen abocats a la fi per atrevir-se a pensar diferent) i, a canvi, els francesos renuncien al control sobre la Corona.
1262: L'infant Pere es casa amb Constança de Sicília.
1266: Carles d'Anjou es coronat rei de Sicília a Roma.
4 de setembre, 1269: El Conqueridor inicia una Croada per recuperar Terra Santa, amb l'ajuda d'un grup de tàrtars en una promesa d'ajudar a l'emperador bizantí Miquel VIII. Dos mil cinc-cents homes en total: vuit-cents escollits, almogàvers, templaris i dos fills del rei s'embarcaven en trenta vaixells dels quals només onze van arribar a Acre, a causa d'una forta tempesta. La galera reial va haver de tornar i va poder arribar a Aigües Mortes, on el rei Jaume va desembarcar. Aquesta hauria estat la Novena Croada. El rei decideix que repartirà el regne entre els seus fills Alfons, Pere i Jaume. Alfons va morir jove, Jaume va rebre Mallorca, el Rosselló, Cerdanya i Montpeller mentre que Pere es va quedar la resta.
1276: Mor a València el rei Jaume I el Conqueridor. Durant el seu regnat la Corona s'havia expandit extraordinàriament, va aconseguir controlar l'Estat mitjançant les Corts i el Consell de Cent barceloní i també va afavorir l'economia reformant la moneda i millorant el comerç marítim regulant-lo amb el Llibre del consolat de mar, que va arribar a ser vigent a tota la Mediterrània. Estancats per terra, la Corona només pot fer que mirar al mar, on edificarà un imperi amb totes les lletres. Arriba una època on tots els regnes veuen en Catalunya i Aragó, una amenaça.
1282: Els sicilians es revolten a les anomenades Vespres Sicilianes, on moren milers de persones. Finalment, els sicilians ofereixen el tron a Pere. El Papa avisa Pere que si no abandona Sicília hi hauran greus conseqüències, cosa que no preocupa gens al rei català. Llavors, el Papa va organitzar una croada contra la Corona d'Aragó a la que els primers en apuntar-se van ser, com no, els francesos. Pere I va demanar ajuda al seu germà que es va fer el sord per que estava ocupat lliurant el Rosselló als francesos per que poguessin atacar millor la Corona.
1285: Els francesos havien arribat fins a Girona, però l'almirant Roger de Llúria, tornat ja de Sicília, els va derrotar a la batalla naval de les illes Formigues. Acabada la batalla va llençar tres-cents presoners al mar i va enviar-ne dos-cents de tornada a França, després de treure'ls els ulls. A un el va deixar borni per que pogués guiar la resta i els hi va donar un missatge: després de la victòria catalana, fins i tot els peixos haurien de portar les quatre barres al llom per nedar tranquils. Mor el rei Pere durant la campanya de conquesta de Mallorca, com a càstig a la traïció del seu germà. Alfons II, el seu fill, acabarà la campanya heretant tota la Corona excepte Sicília, que va quedar en mans del seu germà, Jaume. Pere es va assegurar així no donar la imatge imperialista, ja que els francesos no haurien permès que Sicília també estigués en mans del rei Alfons II.
1291: Mor prematurament Alfons II, i el seu germà Jaume heretarà el tron amb el nom de Jaume II. Per tal de conservar el control de Sicília, Jaume II va ordir un pla molt enrevessat però efectiu. Va regalar Sicília al Papa, que la va acceptar de bon grat i li va entregar Còrsega i Sardenya a canvi. Els sicilians no van voler acceptar això i van proclamar rei al germà de Jaume, Frederic. Al Papa no li va quedar més remei que acceptar i així tot va quedar en família. Rutger von Blum (Roger de Flor), antic cavaller del Temple havia estat acusat d'apropiar-se de part dels béns mentre ajudava a fugir als cristians de Sant Joan d'Acre, quan aquesta va caure en mans musulmanes. Va fugir a Gènova i finalment va oferir els seus serveis al rei de Nàpols, que els va rebutjar. Més al sud Frederic II, el rei català de Sicília, si que els va acceptar, nomenant-lo vicealmirall de la seva flota. Frederic també havia contractat als almogàvers, mercenaris procedents de la Corona i coneguts per haver participat en anteriors campanyes catalanes. Dels almogàvers es deia que sempre vestien la mateixa roba, que lluitaven en grups reduïts en les missions més arriscades i a més, no portaven cap tipus de protecció i només portaven un ganivet, una llança, un sarró amb pa i alguns dards...i eren uns salvatges.
1303: Els bizantins s'enfronten als turcs i demanen ajuda a Frederic, que li envia la Companyia Catalana d'Orient formada per quatre mil almogàvers i 39 naus comandats per Roger de Flor.
1304: Els almogàvers de Roger de Flor contraataquen i acaben amb l'amenaça turca, fent-los retrocedir fins a les muntanyes del Taurus.
1305: Roger de Flor havia aconseguit fer-se respectar per l'emperador bizantí, qui el va casar amb la seva neboda Maria sense parar-se a pensar en les atrocitats que havien comés les seves tropes. Però Roger de Flor va voler esdevenir sobirà de l'Àsia Menor i llavors els bizantins van planejar el seu assassinat. El van convidar a un banquet i, a traïció, el van matar a ell i als seus cabdills. Els almogàvers, en assabentar-se, es van emprenyar tant que van arrasar tot el que hi havia en el seu camí cap a Constantinoble, sota el comandament de Berenguer d'Entença. Aquesta operació es coneix com a Venjança Catalana. Els ducats d'Atenes i Neopàtria van passar a mans de la Corona per mitjà del Regne de Sicília i el català es va fer servir en documents oficials a Grècia. La Corona creixia, la economia catalana funcionava bé i, a més, l'imperi català tenia el favor de l'Església. El comerç va enriquir la Corona, que va establir consolats a tots els ports mediterranis. Els comerciants van aconseguir reunir grans riqueses i van començar a demanar lloc a les institucions al mateix nivell que els nobles o l'Església.
1336: Arriba al tron Pere el Cerimoniós que s'haurà de barallar amb Castella per la possessió d'Alacant, i amb la República de Gènova pel control de Còrsega i Sardenya. També va aprofitar per re-integrar Mallorca i Sicília a la Corona. Comença a notar-se el desgast en la economia reial.
1348: Arriba la pesta negra a Europa.
1359: Pere III instaura la Diputació del General, més coneguda com a Generalitat. La formaven dos representants de cada braç i la dirigia el diputat eclesiàstic. Esdevindrà l'autèntic organisme de govern català capaç de recaptar impostos i reclutar soldats, també tenia una flota pròpia per a defensar la costa catalana.
1387: Joan I arriba al tron ja en plena decadència del Casal de Barcelona. És conegut per instaurar els Jocs Florals.
1395: Martí I l'Humà es corona rei, l'ultim del Casal de Barcelona. La mort del seu fill, Martí el Jove, l'envelleix prematurament i l'aboca a intentar tenir descendència, cosa que no aconsegueix.
1410: Mor Martí I deixant el regne en un estat de decadència extrema.
1412: Amb Ferran d'Antequera, arriba la dinàstica dels Trastàmara. Ferran va aconseguir el suport dels aragonesos i els valencians. A Catalunya, els nobles volien un rei dòcil i van pensar que un rei estranger seria més fàcil de "domesticar" que no pas Jaume d'Urgell, un aristòcrata descendent del Casal de Barcelona. Ferran va mantenir a ratlla als genovesos i també als rebels sards.
1413: Mentre Ferran batalla amb Jaume d'Urgell, les Corts aprofiten per aprovar una llei que diu que les decisions monàrquiques s'han de supeditar a la legislació vigent. S'incrementen els poders de la Generalitat i es crea la Reial Audiència, un organisme judicial.
1416: Mor Ferran i el seu fill Alfons hereta el tron. Convoca Corts i demana diners per a la guerra contra Gènova, fent el discurs en castellà i tot fent-se el sord a les exigències tant de catalans i aragonesos com de valencians. Se'n va a València i comença a organitzar la flota ell mateix. Com que els tres braços estaven d'acord al final van aconseguir que el rei els concedís part del que volien.
1420: Va decidir que el primer era el primer i va marxar a pacificar Còrsega i Sardenya. Després va anar a Nàpols on una guerra civil entre els partidaris d'Alfons i els partidaris de Lluís d'Anjou estava destrossant la regió. Alfons va batallar amb èxit contra francesos i genovesos gràcies a que la Generalitat li va enviar reforços al temps que li demana que tornés. La reina Joana de Nápols el va fer fora com a agraïment.
1423: De tornada a Barcelona, destrueix Marsella com a avís i ja sense diners accepta les pretensions de les Corts, que aconsegueixen més poder per a la Generalitat i també l'accés exclusiu dels catalans als càrrecs oficials.
1436: En el segon intent d'envair Nàpols, Alfons es troba amb els genovesos que el derroten i el fan presoner. El duc de Milà intercedeix per aconseguir la seva alliberació i Alfons es dirigeix a Nàpols.
1442: Alfons IV el Magnànim conquereix Nàpols finalment. I, mentre les Corts esperen per rebre'l victoriós, ell es queda a Itàlia. Trasllada la capital de l'Imperi a Nàpols mentre Aragó cada vegada mira més cap a Castella i Catalunya es desfà en intrigues que la regent Maria prova de solucionar sense èxit.
1453: Els reis balcànics retien homenatge al rei napolità i li demanaven ajuda contra els turcs. Alfons ho va intentar, per mantenir les rutes comercials catalanes, però finalment Constantinoble cau a mans turques en el que es considera la fi de l'Edat Mitjana.
1454: Inicia una guerra contra Gènova, que es lliura als francesos i crida a la resta de repúbliques italianes a unir-se contra els catalans.
1458: Mor Alfons IV i el seu germà Joan, de seixanta anys d'edat, hereta el tron amb el nom de Joan II.
1460: El rei fa detenir al seu fill Carles sospitant que estigui confabulant amb Castella. Les Corts fan campanya a favor de Carles i fan signar al rei la Concòrdia de Vilafranca, per la qual no pot entrar a Catalunya sense el permís de la Generalitat. Poc després, Carles mor.
1462: Esclata una guerra civil. La Generalitat executa als seus enemics polítics i els pagesos de remença es revolten. Joan II entra a Catalunya amb les seves tropes i és desposseït del tron. Però Joan aconsegueix arribar fins a Lleida i, després de jurar respecte a les lleis catalanes, molts catalans canvien de bàndol mentre la Generalitat ofereix el tron als reialmes estrangers.
1469: Joan II promet al seu fill Ferran amb la infanta Isabel de Castella, els futurs Reis Catòlics.
1472: Fi de la guerra. Tot es queda com estava.
1479: Ferran hereta el tron del seu pare com a Ferran II el Catòlic. La cort reial marxa a Madrid i es fa palesa la unió entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, que s'hi integra però mantenint les seves institucions, moneda i també les duanes. Catalunya seguia existint com a estat.
1481: S'aprova la Constitució de l'Observança, que garanteix el respecte al règim pactista típic de la Corona. Ferran impulsa reformes per recuperar el comerç barceloní. A Castella, es crea el Tribunal del Santo Oficio de la Inquisición amb poders il·limitats. La Inquisició està per sobre de les lleis i això provocarà que els catalans no puguin fer res contra la expulsió dels jueus conversos. Mentre a la resta d'Espanya eren mal vistos per estar molt ben situats política i econòmicament, a Catalunya no hi havia cap tipus de segregació i va suposar la fugida d'importants capitals.
1486: Per acabar amb la revolta camperola, Ferran II imposa la sentència arbitral de Guadalupe aboleix els mals usos i introdueix l'emfiteusi, afavorint els interessos dels camperols i aconseguint estabilitat al camp. Una estabilitat que durarà segles.
2 de gener, 1492: Fi de la Reconquesta amb la invasió de Granada. Boabdil és expulsat finalment.
6 de setembre, 1492: Cristòfor Colom surt de la Gomera en direcció a les "Índies".
12 d'octubre, 1492: Descobriment d'Amèrica. Colom regala el continent sencer a la reina Isabel, la seva patrocinadora. Mentre Castella creix sense parar i s'assegura el comerç i l'administració exclusives d'Amèrica, a Catalunya no passa res de res.
1569: La Inquisició s'enfronta a la Generalitat fent detenir alguns membres per un conflicte de competències.
1571: Batalla de Lepant. Felip II aconsegueix una gran victòria contra els turcs amb gran presència catalana. I això es tot el que passa a Catalunya.
1588: Felip II crea la Grande y Felicísima Armada per intentar envair i controlar Anglaterra, amb més de trenta mil homes. A poc de sortir, les tempestes van disgregar la flota i van trigar un mes en tornar a reunir-la. Els anglesos van intentar destruir la flota mentre estava a La Corunya, però les tempestes els van fer retrocedir abans fins i tot d'arribar a la península. Finalment, el fort temporal ajuda a que els castellans siguin derrotats, amb moltísimes baixes.
1598: Mor Felip II quan el regne de Castella entreveu la decadència. En quaranta anys, va visitar Barcelona dos cops. Felip III, en un intent de millorar els ingressos de la corona, voldrà fer pagar impostos als territoris amb règims especials, com ara Catalunya.
1625: El comte-duc d'Olivares troba la solució als problemes econòmics castellans: "reducir los reinos de los que se compone España al estilo y las leyes de Castilla sin ninguna diferencia."
1635: Espanya entra en guerra amb França per la possessió de Flandes i Olivares porta la guerra als Pirineus. Richelieu veu una oportunitat per conquerir Catalunya. Els francesos prenen el castell de Salses, al Rosselló per perdre'l poc després davant de les tropes castellanes i catalanes. Els pagesos es veuen obligats a allotjar els soldats estrangers que, a més, no paraven de robar, violar i destrossar tot el que trobaven.
Maig, 1640: Santa Coloma de Farners. Un grup de revoltats alliberen Francesc Tamarit, empresonat per oposar-se a l'allotjament de tropes.
7 de juny, 1640: Dia del Corpus de Sang. Els segadors arriben a Barcelona al crit de "Visca la terra, mori el mal govern!" i assassinen al virrei. Pau Claris, president de la Generalitat, decideix (encara que no era el seu objectiu) en vista de la situació, declarar una ruptura amb el govern central de Madrid. Ara calia trobar un nou aliat, Catalunya no tenia família reial, ni imperi colonial, només capacitat de govern. Aragonesos i valencians van decidir anar de la mà de Castella. Richelieu, que estava observant, va acceptar negociar amb Pau Claris una aliança. Finalment, Lluís XIII es nomenat comte de Barcelona.
26 de gener, 1641: Les tropes franco-catalanes derroten l'exèrcit espanyol a Montjuïc.
1641: Mor Pau Claris.
1643: Olivares perd la confiança del rei. Els catalans es pregunten si realment hi han sortit guanyant. Els soldats francesos no són millors que els castellans i el comerç s'empobreix degut a l'entrada de productes del nord.
1652: A Castella comencen a pensar en la reconciliació després d'haver perdut Portugal. I comencen les negociacions mentre els francesos es preocupen per altres assumptes. Felip IV, nou comte de Barcelona, acorda lliurar els comtats del Rosselló i la Cerdanya als francesos sense escoltar les protestes dels catalans. Una nova epidèmia de pesta sacseja Catalunya. A partir de 1659, i sobretot des de la imposició del francès a les escoles al 1672, els rossellonesos es van revoltar diversos cops sense èxit.
1665: Puja al tron castellà, Carles II el Hechizado.
1700: Mor Carles II sense descendència. Enlloc de deixar el tron en mans de l'arxiduc Carles, un Habsburg com ell, el va deixar en mans de Felip d'Anjou. Llavors, l'arxiduc Carles va denunciar el testament i va obtenir el suport d'Anglaterra, Holanda, Portugal i Àustria (que volien evitar que França i Espanya tinguessin un únic rei). Comença la guerra de Successió.
1701: Felip d'Anjou, regnant com a Felip V, va jurar les Constitucions a Barcelona i va convocar les primeres Corts des de 1599.
1705: La Generalitat, amb el suport del poble (que odia als francesos per haver traït Catalunya al 1640), s'afegeix a la causa austriacista. Anglaterra promet suport militar i garanteix el respecte a les constitucions. La flota anglesa junt amb voluntaris catalans comandats per Bac de Roda, aconsegueix expulsar al virrei. L'arxiduc Carles entra a Barcelona, fent reviure la ciutat i la Corona, que apareix de nou com un fantasma per donar el seu darrer ensurt.
1707: Després que Carles III (l'arxiduc Carles) entri a Madrid, les tropes de Felip V conquereixen Aragó i València, suprimint els furs i les institucions dels dos regnes.
1711: Mor l'emperador d'Àustria i Carles III hereta la corona de l'Imperi. Això fa que l'aliança es desfaci per impedir que hi hagi un únic rei governant l'Imperi austríac i Espanya. Els aliats s'afanyen a buscar un acord de pau. Carles III marxa a Viena amb tots els honors.
1713: Comencen les negociacions d'Utretch. La Generalitat envia ambaixadors a Viena i a Londres, però ningú els escolta. Felip V mantindria el tron espanyol si es desfeia de les possessions a Flandes i a la Mediterrània (les restes de l'imperi mediterrani català) i els anglesos es van quedar Menorca i Gibraltar per la cara. A Catalunya, Cardona i Barcelona resistien l'embat de les tropes de Felip V.
Agost, 1713: Comença el setge a Barcelona. Quaranta mil soldats espanyols i francesos es preparen per combatre. Defensant, cinc mil homes a les ordres d'Antoni de Villarroel
11 de setembre, 1714: Tretze mesos després, el setge arriba a la fi. Els atacants van aconseguir obrir bretxa a la muralla amb artilleria i van començar a ocupar la ciutat. El conseller en cap de la ciutat, Rafael Casanova, apareix amb la bandera de Santa Eulàlia i el fereixen. Els defensors es van carregar de valor en veure aquest gest i van aconseguir allargar la batalla algunes hores més.
12 de setembre, 1714: Les tropes castellano-franceses entren a Barcelona sorpresos i es troben una inusual imatge de normalitat, com si res hagués passat. Els catalans mostraven la seva voluntat de superació.
1716: S'aprova el Decret de Nova Planta, que suprimeix tots els privilegis catalans i aprova l'aplicació de la legislatura i la forma de govern castellana als territoris catalans.
I aquesta és la meva forma d'homenatjar el meu país, el meu passat i tots els que han vingut abans que jo. Per que oblidar el passat és un error, igual com ho és no mirar al futur. Hauríem de construir un futur aprenent del nostre passat. Si hagués de demanar un desig, demanaria respecte. El que no ens tenen i ni tan sols saben per que. I el que no saben demanar aquells qui ens governen.
Ara, quan celebrem l'11 de setembre, els assalta la mateixa sorpresa que quan van entrar a Barcelona el 1714: "Celebráis una derrota, no hay quién os entienda." Qui ha dit que celebrem una derrota? Precisament aquest és el problema, que no ens entenen ni volen entendre'ns...
Wu Ying Ren 死
Bibliografia utilitzada:
SOLER, Toni, Història de Catalunya (modèstia a part). Barcelona: Columna, 2007. 271 p. Col·lecció labutxaca. ISBN 978-84-96863-11-8
Jaume I el Conqueridor, Llibre dels fets. Barcelona: Proa, 2008. 433 p. Edició a cura de Jordi Bruguera. ISBN 978-84-8437-143-4
Més informació:
-Wikipedia (català i espanyol disponible als enllaços laterals):
SOLER, Toni, Història de Catalunya (modèstia a part). Barcelona: Columna, 2007. 271 p. Col·lecció labutxaca. ISBN 978-84-96863-11-8
Jaume I el Conqueridor, Llibre dels fets. Barcelona: Proa, 2008. 433 p. Edició a cura de Jordi Bruguera. ISBN 978-84-8437-143-4
Més informació:
-Wikipedia (català i espanyol disponible als enllaços laterals):
- Marca Hispànica
- Islam
- El Casal de Barcelona
- Dinastia Trastàmara
- El Cid
- Batalla de Poitiers (732)
- Batalla de las Navas de Tolosa (1212)
- Batalla de Muret (1213)
- Batalla naval de les Formigues (1285)
- Roger de Flor
- Croada contra la Corona d'Aragó
- La Grande y Felicísima Armada
- El Tribunal del Santo Oficio de la Inquisición
- Felipe II
- Carlos II
- Carlos III
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada