Más música. Y esta vez, heavy de mi tierra. Y cómo diría mi querida O'Ren Ishii..."...para que quede claro, permitidme que esto lo exprese en mi idioma..." (si alguien quiere o necesita una traducción que la pida en los comentarios, sin problema)
Feia temps que volia escriure alguna cosa en català, però no estic segur de poder aconseguir el mateix estil ni la mateixa força. De fet, la idea era fer el blog en tots dos idiomes...però no disposo de temps... Que no tinc excusa, vaja! jajaja Tot i així, a aquests nois no els podia retre homenatge en cap altra llengua que no fós la nostra :).
Què dir dels Sangtraït? Probablement la millor banda catalana de la història. No sé si la que més èxit va tenir, probablement no. Però si és, al meu parer, la que més força transmet. Van estar donant guerra durant gairebé vint anys, als quals jo, lamentablement, hi vaig arribar relativament tard... Però per sort ens queda el seu llegat i podem disfrutar de les seves cançons sempre que volguem. Aquest grup de La Jonquera va començar la seva història, oficialment, al 1988. Ja portaven uns anys assajant i es feien dir "Los Bomberos Atómicos" . El nom deu guardar relació amb la genial idea que van tenir de fer-se bombers per aconseguir diners per seguir assajant (en un estiu ple d'incendis, per cert). El 1988 presenten una maqueta a la discogràfica PiCAP i, poc després, es canvien el nom pel de Sangtraït i es presenta el seu primer àlbum anomenat "Els Senyors de les pedres". Marc González, el que era cantant fins aquell moment, deixa el grup i és el baixista Quim Mandado qui el substitueix com a vocalista. El grup va anar aconseguint fama fins a principis dels 90, quan van aconseguir actuar a Barcelona. De fet, fins i tot van arribar a actuar a Madrid l'any 94, cosa que potser ara és impensable.
El 20 de desembre de 2001, Sangtraït ens deixa orfes amb un gran concert a la sala Razzmatazz. Set anys després, en aquests dies en que tot torna, es poden sentir rumors que apunten a un possible retorn de la banda...tant de bó sigui així...
Feia temps que volia escriure alguna cosa en català, però no estic segur de poder aconseguir el mateix estil ni la mateixa força. De fet, la idea era fer el blog en tots dos idiomes...però no disposo de temps... Que no tinc excusa, vaja! jajaja Tot i així, a aquests nois no els podia retre homenatge en cap altra llengua que no fós la nostra :).
Què dir dels Sangtraït? Probablement la millor banda catalana de la història. No sé si la que més èxit va tenir, probablement no. Però si és, al meu parer, la que més força transmet. Van estar donant guerra durant gairebé vint anys, als quals jo, lamentablement, hi vaig arribar relativament tard... Però per sort ens queda el seu llegat i podem disfrutar de les seves cançons sempre que volguem. Aquest grup de La Jonquera va començar la seva història, oficialment, al 1988. Ja portaven uns anys assajant i es feien dir "Los Bomberos Atómicos" . El nom deu guardar relació amb la genial idea que van tenir de fer-se bombers per aconseguir diners per seguir assajant (en un estiu ple d'incendis, per cert). El 1988 presenten una maqueta a la discogràfica PiCAP i, poc després, es canvien el nom pel de Sangtraït i es presenta el seu primer àlbum anomenat "Els Senyors de les pedres". Marc González, el que era cantant fins aquell moment, deixa el grup i és el baixista Quim Mandado qui el substitueix com a vocalista. El grup va anar aconseguint fama fins a principis dels 90, quan van aconseguir actuar a Barcelona. De fet, fins i tot van arribar a actuar a Madrid l'any 94, cosa que potser ara és impensable.
El 20 de desembre de 2001, Sangtraït ens deixa orfes amb un gran concert a la sala Razzmatazz. Set anys després, en aquests dies en que tot torna, es poden sentir rumors que apunten a un possible retorn de la banda...tant de bó sigui així...
"Terra de vents" - Sangtraït
Ja estic fart d'estar pringat, necessito llibertat. Fora d'aquí la trobaré...Surto fora de la ciutat
necessito respirar
fugir d'aqui és la il·lusió...
Ja estic fart d'estar pringat
necessito llibertat
fora d'aqui la trobare..
Allà dalt, més enllà del mar
hi ha una terra de veritat
on el cel és sempre blau...
Veig muntanyes i uns ulls blaus
una noia està mirant
esperant la llum del sol...
Si! Noi acosta't a mi
corre vine, no tinguis por
despulla't, deixa't volar
això és la terra, terra de vents.
És la terra de llibertat
on volia arribar
sóc un soldat de fortuna...
El meu signe és el llamp
ell em dona força i poder
per poder-me defensar...
En aquesta terra de vents
tot es pau i llibertat
l'herba pat créixer salvatge...
Ella vindra a viure amb mi
aixo és el paradis
fent l'amor vora el foc...
Wu Ying Ren 死
Más información
- Youtube
- Wikipedia (en español)
Más información
- Youtube
- "Terra de vents" (directo)
- "El vol de l'home ocell" (directo)
- "Els senyors de les pedres" (directo)
- Wikipedia (en español)
3 comentaris:
Em pots traduir el post al Japonés? Es que jo de català no hi entenc gaire, escolti.
Si es que, escrivint en llengües minoritaries.... on s'es vist?
Agur!
PD: Es vergonyós però encara no he llegit back to montsegur II, espero que no m'ho tinguis en compte.
そそ。。。日本語ですか？ほんとに？しんじられない！！
Per què classifiques el català com a llegua minoritària? Et recordo que es una llengua co-oficial i aquí tothom parla, escriu o almenys entén el català (bé, excepte els de sempre...). La pots sentir al carrer, a la tele, a la ràdio...que el seu ús hauria d'estar més estés? Doncs probablement si, però això es culpa nostra, no de la llengua.
No et tindré en compte que no t'hagis llegit una entrada, pensa que probablement qui hi perd més no llegint-la ets tu...que mal queda això, jajaja.
Fixa't en una cosa, no has comentat res del tema central de la entrada.
Wu Ying Ren 死
Em passa sempre, penso en un comentari, i mentre l'escric va canviant fins al punt que les idees basiques desapareixen per deixar les mes divertides xDDDD.
Dels Sangraït se ven poca cosa, probablement la info del post xDDD. Si aquest blog es podría dir: no t'anirás a dormir sense saber dues coses més.
Arigatou
Publica un comentari a l'entrada